30 anys. La festa desde dins...

El passat 5 de novembre va ser el meu aniversari. He crescut, n’he fet 30!!

Encara no m’ho crec :'(

Bé el cas és que aquest any que no volia celebrar gaire cosa, resulta ser que és l’any que més celebració he tingut! I és l’any on m’he adonat que els meus amics, són amics en majúscules!! Doncs me la han liat parda!. Teòricament la única celebració que hi havia d’haver era un sopar a un restaurant. La única cosa que havia organitzat jo i lo únic que no es va fer...

El dissabte pel dematí dormia dolçament, la ressaca del divendres que havíem sortit el Lluís i jo mano a mano, de sobte sento molt de soroll a la meva habitació i com unes 10 o 12 persones a la meva habitació! tirant-me globus a la cara i tirant cintes per l’aire. Estava flipant, què passava aquí?

Mig atemorit pensava que no tenia res a oferir-los per esmorzar, però quan aconsegueixo sortir de l’habitació me n’adono que tinc el menjador reformat i la taula plena d’esmorzar! Brutal m’havien vingut a despertar i a sobre em porten l’esmorzar (és llàstima que no s’intentés que les dones em despertessin a base de petons... ;)).

Les sorpreses pel que sembla no van acabar aquí.

Per la nit havíem quedat a dos de nou a una pizzeria a la part alta de Tarragona, sobtadament apareix l’Oriol a casa i em diu que em quedat a les 21:25 davant de Totem, jo ja estava una mica nerviós, perquè això voldria dir que no arribàvem a l’hora correcta a la pizzeria que havia reservat, i em sabia greu que hi hagués gent esperant-se.

Però sense cap tipus de vergonya em fan entrar a una altre pizzeria i em diuen que han anul•lat la reserva que havia fet jo. Jo començava a estar més nerviós, ja que em sentia vulnerable a qualsevol situació (normalment la lio bastant amb els amics...) era un moment delicat ja que em podien fer qualsevol cosa... partint de la base que ja m’havien despertat i m’havien anul•lat la reserva del sopar...

Bé el cas és que les mirades i els comentaris de tots els que estàvem sopant eren com a perilloses (com si tots pensessin... bua vas a pillar per totes les que ens has fotut! Sobretot del Shisho i del Largo...) Raül anava fent comentaris... i jo quasi tremolava... David, Oriol i crec recordar que Raül i Rishard anaven i venien i jo no sabia quina s’estava liant... es veu que no parava de moure els braços i les cames, amunt i avall, com si tingués el mal de San Vito ... (això deien les nenetes guapes que tenia una a cada costat!)

El cas és què amb nervis acabem de sopar (la majoria vam sopar massa... i vam pagar ben poc per tot plegat....) Bé sortim de la pizzeria i ens dirigim a fer la ruta del bacallà! Començar pel Kennedys i acabar al Loops, d’una punta a l’altre de la ciutat! ;) (ruta que últimament només fem Shisho i jo, suposo que tindrà relació amb la nostra solteria...)

A mig camí em fan pujar a un banc i em posen un flotador al cap... i m’obliguen a portar-lo fins a la plaça de la font i m’havien preparat de les “producciones telahinco” un SaltalaCabra!! Amb preguntes com per exemple...

"Expresión usada en el país vasco a la hora de salir por la noche en busca de chatis" la resposta de la qual... evidentment és "pitikis"...

Brutal la vergonya passada i la genialitat del joc, però lo millor de tot la implicació dels amics!!

I d'aquí a unes hores... la segona part de la cronica!!